diumenge, 20 de febrer de 2011

Des de la torre Agbar fins al mar

Aquest és el meu trajecte dos dies per setmana a Barcelona. Surto del Campus de la Comunicació de la Pompeu a les cinc de la tarda i em dirigeixo a l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes (pels que no us siteu, pedalejo des de la torre Agbar fins a Colón). Es tracta d'un trajecte molt agradable que comença a l'avinguda Diagonal. És la part nova, la del 22@, rodejada d'edificis a l'avantguarda, com la pròpia UPF, els hotels, l'edifici de Mediapro, el d'RBA... Em creuo amb moltes altres bicicletes (la majoria, vermelles) i amb desenes d'homes de negocis que es dirigeixen (o abandonen) els seus llocs de treball.
El següent pas és agafar l'últim tram de la Meridiana, que desemboca al Parc de la Ciutadella i m'obliga a passar, entre d'altres indrets, pel Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori. Sense adonar-me, ja sóc al mig del Parc, on el verd fa que oblidi que sóc dins una ciutat de gairebé dos milions d'habitants.
En sortir d'aquest meravellós indret, torna la realitat per un instant. L'Avinguda Colón, sempre inundada de cotxes, forma part del meu recorregut durant un parell de minuts, fins que tinc l'oportunitat d'acostar-me al mar. La capital de la Mediterrània actua com a tal i em permet sentir-me part de la immensitat del blau. El Port Vell és a la meva esquerra fins que arribo a l'estàtua que mira cap a Amèrica: la de Cristòfol Colón. La bicicleta vermella queda ancorada a l'estació que hi ha en les seves immediateses i és hora d'encarar l'últim esglaó de la tarda: la classe de Portuguès.

Aitor Alvarez Garcia
bicicletesvermelles@gmail.com
Twitter: fes un follow a @bvermelles

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada