divendres, 18 de març de 2011

El Bicing, segons Gomà


El candidat d'ICV-EUiA a l'alcaldia de Barcelona, Ricard Gomà, opina sobre l'actual situació del Bicing i apunta allò que, segons ell, cal millorar.

Adrià Attardi

dijous, 17 de març de 2011

El Bicing, segons Hereu



El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Hereu, opina sobre l'actual situació del Bicing i apunta allò que, segons ell, cal millorar.


Adrià Attardi

El Bicing, segons Fernández Díaz



El candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, opina sobre l'actual situació del Bicing i apunta allò que, segons ell, cal millorar.


Adrià Attardi

L'Ajuntament fa balanç

Quatre anys després de la seva posada en funcionament, l'Ajuntament de Barcelona fa un balanç positiu del servei de Bicing, posant l'èmfasi en la millora de carrils bici, parades, ancoratges i bicicletes, a més de la superació de bona part dels problemes tècnics que el van afectar al començament.

En concret, el consistori destaca que:


- El servei del Bicing arriba a la seva estabilització i consolidació amb 120.000 abonats actius.
- S'incrementa fins a 5,4 el nombre d'usos diaris de cada bicicleta.
- En quatre anys s'han realitzat més de 105 milions de quilòmetres amb bicicletes del Bicing i hi ha hagut més de 38 milions d'usos. 
- Les millores tècniques han permès reduir un 72% el vandalisme en estacions.
- Augmenta la valoració dels usuaris del Bicing que ja puntuen amb un 6,5 el servei. Els capítols que més milloren són el manteniment i el de l'adequació del model de bicicletes pel seu ús.


Amb tot, el govern municipal anuncia la seva voluntat de seguir treballant per millorar aquest servei i, especialment, la seva integració a la ciutat, fent compatible la seva presència amb la comoditat dels ciutadans.
Si voleu conèixer el balanç complet, podeu consultar el dossier de premsa.



Adrià Attardi

dimarts, 15 de març de 2011

El Bicing, segons Trias


El candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, opina sobre l'actual situació del Bicing i apunta allò que, segons ell, cal millorar.


Adrià Attardi

dilluns, 14 de març de 2011

Avinguda Diagonal: paradigma del conflicte viari

Un dels principals problemes de seguritat viària a Barcelona és la convivència entre vianants i ciclistes quan ambdós coincideixen sobre la cera. L’Avinguda Diagonal n’és el paradigma, ja que tot sembla coincidir en el mateix espai. Per una banda, hi ha els vianants. Per altre banda, les bicicletes que esquiven els vianants. I en molts casos, s’hi troben desenes de motocicletes aparcades.

A la vegada, hi ha parades d’autobús i, en hores punta, una gran quantitat de públic esperant en elles. Amb les molèsties i perill conseqüents per uns i altres. El conflicte està servit. A tot això, cal sumar la important fluència de ciclistes al ser un dels carrils bici més utilitzats de la ciutat.

Problemes de circulació

Un altre problema és que el carril bici no està unit de forma contínua al llarg de tota l’avinguda. Els encreuaments amb Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan, Aragó i Marina obliguen als ciclistes a abandonar el carril bici per travessar d’un cantó a l’altre. A més, altres queixes es centren en les poques parades de Bicing pels usuaris del servei que hi circulen.

Fa mesos que s’estudia segregar el carril bici de la zona de vianants. Encara que la solució per la Diagonal sembla ara molt llunyana després del resultat de la polèmica consulta popular sobre el seu futur celebrada el maig del 2010.

Ciclistes, vianants, parades de bus i motocicletes coincideixen sobre el mateix espai en molts trams de l'Avinguda Diagonal. 

Pau Bartrolí

Roger Melcior: "Cal estendre el Bicing a tota l'àrea metropolitana"

Parlem amb en Roger Melcior, badaloní de 21 anys, estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. És expert en mobilitat i coneix a la perfecció el funciomanet del transport públic a Catalunya i part de l'estranger. “El meu interès per la mobilitat sorgeix fa una pila d’anys. De petit m’interessava pels noms de les carreteres i les línies d’autobús. Durant l’ESO vaig fer un crèdit variable de transport públic que em va permetre conèixer més tècnicament com funcionaven els diversos mitjans de transport. Últimament he intentat transmetre aquest interès per la mobilitat a través del meu blog i del projecte Rodalia.info”.

Ets usuari del Bicing? Et soluciona molts trajectes?
Sí, sóc usuari des del dia que el Bicing tenia dues úniques parades: una a cada extrem del Passeig Lluís Companys. La mobilitat interna per dins la ciutat la faig gairebé sempre amb les “bicicletes vermelles”. El meu trajecte més habitual és per tornar de la Pompeu a l’estació de l’Arc de Triomf. El trajecte invers no el faig perquè és a hora punta i sé que seria difícil trobar ancoratges lliures a la rodalia del campus.

Creus que el Bicing és un bona idea?
Sí, és una idea genial i havia de ser una ciutat com Barcelona la que ho implantés a gran escala.

Pot fer de substitut d’altres mitjans de transport a Barcelona? També del cotxe o la moto?
Sí. De fet les validacions al bus urbà han baixat des de la implementació del Bicing. Pot fer de substitut del cotxe i la moto, si bé hem de tenir en compte que està pensat per desplaçaments d’última milla, inferiors a 3 km.

En què ha millorat, des que es va posar en funcionament ara fa cinc anys?
Doncs des dels ancoratges a la robustesa de la bici passant pel telèfon d’informació, que ara és gratuït. Encara cal millorar la distribució de bicicletes.

El servei no és rendible. Ho hauria de ser? Què es pot fer perquè ho sigui una mica més?
El servei de Bicing costa uns 20 milions d’euros anuals, dels quals només 4 milions es recuperen via quotes dels abonats. Això vol dir que els usuaris només paguem un 20% del seu cost “real”. Ara bé, cal tenir en compte que al transport públic els usuaris paguen el 40% del cost del bitllet. És per això que el cost del Bicing no és pas elevat i és assumit en gran part a través del que es recapta amb l’Àrea Verda i Blava de BS:M. És millorable; sobretot caldria treballar en incorporar publicitat a les estacions i a les bicis mitjançant els parafangs.

Qui creus que pot gestionar millor el Bicing, l’actual consistori ecosocialista o un possible Xavier Trias a l’Ajuntament?
Sóc partidari d’una gestió des de l’Entitat Metropolitana del Transport, tal i com passa amb la resta del transport urbà i de la primera corona. El Bicing està en zones limítrofes i tindria sentit que les traspassés i que arribés a l’Hospitalet, a Sant Adrià... No té sentit plantejar una xarxa que respecti els límits polítics en una Àrea urbana contigua. D’altra banda, crec que Xavier Trias no hauria tirat endavant el Bicing, però sembla que té intenció de millorar-lo. Ara ja no el pot tirar enrara. Potser un canvi d’interlocutors amb Clear Channel [empresa gestora del Bicing] que vetllessin més pel compliment del programa aniria bé.

De quina manera es podria estendre el Bicing a tota l’àrea metropolitana de Barcelona? Per què encara no s’ha fet? 
Segurament a causa de la indiosincràcia de Barcelona (amb més recursos que la resta de ciutats de l’Àrea Metropolitana i una carta municipal pròpia), acaba portant la iniciativa tota sola, sense tenir en compte la realitat geogràfica i les necessitats de mobilitat. El projecte ÀreaBicing comportava molts dubtes pel que fa a comptabilitat amb Bicing i no es va tirar endavant perquè cap empresa veia el projecte rendible (havien de finançar el servei sobretot via publicitat en un període de crisi). L’EMT va tirar enrere el projecte i ha apostat pel BiciBox (aparcaments segurs de bicicletes). Caldria que des del Parlament s’impulsés una llei per regular la bicicleta pública, la seva compatibilitat, integració tarifària...

Hi ha prou carrils bici a Barcelona? N’hi calen més o amb àrees 30 n’hi hauria d’haver prou?
Gràcies al Bicing s’ha millorat molt en aquest aspecte. Cal connectar carrils i zones 30 constituint una xarxa i, sobretot, millorar els carrils existents.

Quines altres experiències semblants al Bicing destacaries d’altres ciutats espanyoles? I europees?
A Catalunya destacaria Sant Andreu de la Barca, on s’ha implamentat un Bicing low cost: BiciSab. També la Girocleta (a Girona) i Ambicia’t (a Terrassa). A nivell europeu el sistema mare del de Barcelona és Oslo. I hi ha moltes ciutats espanyoles i europees que, a través de Clear Channel, han muntat sistemes similars als de Barcelona o, fins i tot, millorats gràcies a l’experiència a gran escala de Barcelona (Perpinyà, Saragossa, Estocolm...).

És possible un servei similar als Estats Units?
A Washington DC trobem un Bicing pràcticament idèntic al de Barcelona, l’SmartBike DC. Per tant és possible, cal voluntat de voler treure bicis.

Barcelona és ara una ciutat més adaptada a la bicicleta gràcies al Bicing?
Sí, l’aposta per la bici ha vingut directament relacionada per l’impuls del Bicing. Solucions innovadores com ara els carrils de doble sentit o els semàfors específics s’han portat a terme gràcies l’augment exponencial del desplaçaments en bici, conseqüència directa del Bicing.


Aitor Alvarez Garcia
bicicletesvermelles@gmail.com
@bicisvermelles

divendres, 11 de març de 2011

El Bicing, a l'iPhone

Com a usuari del Bicing i de l'iPhone d'Apple, avui us vull parlar d'aquesta aplicació mòbil que, en més d'una ocasió, ens pot ser de gran ajuda.
Es tracta d'un servei complementari al de la pàgina web, creat per l'Ajuntament, amb la particularitat que el podem consultar a qualsevol punt de la ciutat sempre que disposem de connexió a internet mòbil.

El primer que ens trobem quan obrim l'aplicació és un menú amb quatre opcions. La primera, "llista d'estacions", ens permet veure una relació de totes les estacions de Barcelona, en ordre alfabètic. Cada una d'elles ens indica les bicicletes de què disposa, així com els espais buits.

Per no haver de buscar cada dia la nostra estació habitual, podem afegir les nostres preferides al llistat "estacions preferides". Molt útil si n'hi posem cinc o sis.

En tercer lloc tenim el plànol, que aprofita la tecnologia Google Maps, el GPS de l'iPhone i la informació del bicing per situar-nos al mapa i mostrar-nos les estacions més properes (amb informació sobre aquestes).

Per últim, tenim "infobicing", que són les dades de contacte amb el servei municipal.

Cal dir que l'aplicació és gratuïta i que tots els usuaris de l'iPhone la poden descarregar des del propi telèfon o mitjançant iTunes. Es pot utilitzar tant en català com en castellà.

Aitor Alvarez Garcia
bicicletesvermelles@gmail.com
Fotografies: captures de pantalla de l'iPhone4, realitzades avui dia 11/3/2011

Escarp critica "les ganes d'enganyar" de Trias

La portaveu del Govern municipal de Barcelona, la socialista Assumpta Escarp, ha advertit aquest dijous al candidat de CiU a les municipals de maig, Xavier Trias, que és "físicament i tècnicament impossible" aprofitar les estacions del Bicing per recarregar motos elèctriques. El líder convergent ho va proposar la setmana passada en cas de sortir escollit. (Mireu l'entrada El Bicing i la recàrrega elèctrica).

En un comunicat, la també responsable de Seguretat i Mobilitat ha defensat que la potència instal·lada en una estació del servei és "una dècima part del que necessita una sola moto elèctrica per recarregar-se". Seguidament, ha retret a Trias "la ignorància o les ganes d'enganyar".

Assumpta Escarp, tercera tinent d'alcalde de Barcelona i responsable de Seguretat i Mobilitat.


Pau Bartrolí

dimarts, 8 de març de 2011

La nostra experiència

Portem ja més d'un mes de Blog. Hem parlat del nou web, de recorreguts per Barcelona, d'estacions tancades i d'altres que se n'obriran, de virtuts i defectes... I veiem com aquest blog està començant a ser útil per als usuaris, que ja interactuen amb nosaltres a través del mateix blog i també de les xarxes socials (Twitter i Facebook).

D'aquesta experiència és d'allò que us vull parlar avui. I és que per a estudiants de periodisme com nosaltres, transmetre informació que veiem que serveix d'alguna cosa, ens enforteix i ens encoratja a continuar.

D'acord, no hi guanyem diners. D'acord, ens treu hores que podríem dedicar a fer altres coses. D'acord, això encara no és cap blog de masses. Però portem un mes i en poques setmanes ens hem relacionat amb periodistes de debò, polítics, experts en mobilitat... Hem participat a focus grups de la Pompeu, ens han entrevistat altres estudiants... I al Twitter mantenim correspondència amb associacions de la ciutat per la bicicleta, personalitats de la societat civil catalana i molts estudiants com nosaltres.


Amb tot això vull dir que ens comencem a fer sentir, que l'esforç està començant a originar els primers fruits i que som optimistes amb el futur. Volem seguir així, volem continuar sent una eina útil per als usuaris del Bicing a Barcelona.


Gràcies per llegir-nos, gràcies per interaccionar amb Bicicletes Vermelles.


Aitor Alvarez Garcia
bicicletesvermelles@gmail.com
@bvermelles
Facebook: Bicicletes Vermelles

Nova estació de Bicing a Llacuna

El servei del Bicing ha informat que des de dimarts 8 de març ha entrat en funcionament l'estació 428 situada al carrer Pujades, 103 fent cantonada amb el carrer Badajoz. Des d'avui els usuaris disposen d'una estació més per realitzar els seus trajectes.

 Aquesta és la localització de la nova estació en el mapa de Barcelona.

Pau Bartrolí

El Bicing i la recàrrega elèctrica

El candidat a l'alcaldia de Barcelona per Convergència i Unió, Xavier Trias, es proposa aprofitar la xarxa del Bicing per situar punts de recàrrega elèctrica si surt escollit. Moltes de les estacions del servei tenen punts elèctrics, i Trias vol utilitzar una de les puntes de les estacions perquè les motocicletes elèctriques s'hi puguin endollar.

Precisament aquest dimarts Barcelona ha inaugurat la primera estació de recàrrega de motos elèctriques de la ciutat. Està situada a la zona del 22@ entre els carrers Bac de Roda i Ramon Llull, i la seva aparença és semblant a les estacions del Bicing.

Estació de recàrrega de motos elèctriques entre els carrers Bac de Roda i Ramón Llull. (Lluís Anaya)

Pau Bartrolí

divendres, 4 de març de 2011

El Bicing, segons Portabella



El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Portabella, opina sobre l'actual situació del Bicing i apunta allò que, segons ell, cal millorar.


Adrià Attardi

Nova estació de Bicing al Paral·lel

El servei del bicing ha informat que des de divendres 3 de març ha entrat en funcionament l'estació 427 situada al carrer Sant Pau fent cantonada amb l'Avinguda Paral·lel. Des d'avui els usuaris disposen d'una estació més per realitzar els seus trajectes.
Aquesta és la localització de la nova estació en el mapa de Barcelona.

 Pau Bartrolí

dimecres, 2 de març de 2011

El bicing a debat (2)

Més conclusions que hem comentat avui els participants a la taula rodona sobre el Bicing celebrada a la Universitat Pompeu Fabra.


Defectes
La majoria de defectes estan relacionades amb la disponibilitat de bicicletes en estacions concretes, i en la poca presència de carrils bici a carrers concrets. Un dels exemples que ha sortit són les obres del carril bici del Passeig Sant Joan. Aquest obliga als ciclistes compartir els dos carrils de baixada amb cotxes i motocicletes en un tram perillós (observeu l'entrada Massa dies sense carril bici).
Un segon defecte important és el dèficit de 15 milions del servei. Cal una reinvenció del model econòmic del bicing, que podria passar per posar publicitat a les rodes. En les estacions de metro i busos aquesta hi és  present (observeu l'entrada No cal enfonsar el vaixell, sinó un canvi de rum).

Queixes
S'ha comentat que l'IVA de la inscripció al servei hauria de ser del 8% com la resta de serveis públics, i no del 18%. Altres reivindicacions dels estudiants ha estat: demanar una millor senyalització de les estacions bici, ja que moltes costa de veure-les; que a la majoria de parades de metro hi hagi estacions de bicing que permetin fer transbord; i que es posin estacions a un carril bici tan utilitzat com és el de l'Avinguda Diagonal.

Semàfors carnet especials per ciclistes
L'ampliació de carrils bici de la ciutat i la implantació de semàfors especials per a ciclistes evidencia que la Barcelona del futur aposta per la bicicleta. Aquesta s'ha convertit en un vehicle més i se l'ha de tractar com a tal. Tot i així, l'ús de la bicicleta no és prou elevat per pensar en un carnet especial per ciclistes. Encara estem lluny del referent europeu: Amsterdam.
Els participants a la tertúlia hem considerat efectiu que les sancions a l'hora de saltar-se semàfors o en els controls alcholèmics es puguin traduir en una pèrdua de punts del carnet de conduir.

En la tertúlia han participat: la Clàudia (estudiant de dret), en Roger, la Míriam i la Núria (estudiants de ciències polítiques) i l'Aitor (estudiant de periodisme).

Pau Bartrolí

El Bicing a debat (1)

"El sistema és eficient després de 4 anys; la bicicleta s'ha convertit en una clara aposta de la Barcelona del futur; i el model eonòmic del servei s'ha de reinventar". Aquestes són algunes de les conclusions a les que hem arribat els participants a la taula rodona sobre el Bicing celebrada avui a la Universitat Pompeu Fabra

Eficiència
Les últimes modificacions de les bicicletes han millorat molt la qualitat del servei. Ara és més fàcil graduar l'altura del seient de les bicicletes, ancorar-les, i és més difícil que les robin. Observeu un gràfic de El Periòdico sobre les millores.

Ús
Tot i que el servei es va crear per fer trajectes curts i complementaris als dels altres transports públics, el Bicing s'ha convertit per molts en el transport únic, tant per distàncies curtes, com per distàncies més llargues.

Convivència amb vehicles i vianants
Aquest és sens dubte un dels temes més complicats. Els ciclistes es queixen que en certs trams falten carrils bici i que han d'esquivar freqüentment cotxes i motocicletes a les zones on no n'hi ha. D'altra banda els vianants protesten quan observen bicicletes circulant per la cera. Per tant, cal fomentar la tolerància dels vehicles motoritztas cap a les bicicletes, i el respecte de les bicicletes cap els vianants.
També hi ha hagut una autocrítica cap els ciclistes que reconeixen que no s'haurien de saltar els semàfors en vermell encara que no passi cap cotxe per la cruilla.

Virtuts
El punt fort celebrat per la majoria d'usuaris és el seu preu. Molts dels usuaris exliquen que l'ús del Bicing els estalvia utilitzar altres transports públics més cars com són el metro o l'autobús. La taxa actual per donar-se d'alta del Bicing és de 29,66€ anuals.



Pau Bartrolí

divendres, 25 de febrer de 2011

Bcn és la primera ciutat espanyola que instal·la semàfors per a ciclistes

L'Ajuntament de Barcelona ha instal·lat 83 semàfors específics per a bicicletes diferenciats dels de vianants i dels de vehicles. N'hi ha 8 pendents de col·locar i se'n aniran incorporant més de forma progressiva a tots els carrils bici de nova creació que ho necessitin.

Segons l'Ajuntament, a Barcelona hi ha 100.000 viatges diaris amb bicicleta. El regidor de mobilitat, Francesc Narvaez, considera que "la bicicleta s'ha convertit en un mitjà de transport de primera classe, i que per tant, ha de ser tractat al mateix nivell que els altres".

Els semàfors són més petits, es troben a l'alçada dels ciclistes i funcionen amb tecnologia LED. Aquesta permet que gastin una cinquena part del que gasten els semàfors amb bombeta. Cada unitat ha costat 400 euros. La realitat és que el semàfor, moltes vegades, no evita que molts ciclistes creuin en vermell si s'adonen que no passa ningú per la cruïlla.

 Els semàfors tenen dues hores d'autonomia en cas que hi hagi una apagada elèctrica / Barcelona TV

Les primeres unitats s'han instal·lat en aquests encreuaments.

Pau Bartrolí

FOTO DEL DIA: Entre barques

Una de les bicicletes vermelles enmig del Port Vell barceloní el passat dijous 24 de febrer (Aitor Álvarez)



Pau Bartrolí

dimecres, 23 de febrer de 2011

Concurs de fotografia i videoclip del Bicing

Barcelona de Serveis Municipals, S.A. (BSM) -la societat que gestiona el Bicing- organitza un concurs pels usuaris perquè seleccionin fotografies o videoclips relacionats amb el Bicing en motiu del 4rt aniversari -que serà el proper 20 de març-. La finalitat del concurs és incrementar la participació dels abonats, així com també fomentar el civisme i el bon ús del servei. 

Pel que fa a la fotografia hi hà 4 modalitats: fotografia estàtica (Bicing sense circular), fotografia en moviment (Bicing circulant), fotografia Barcelona i Bicing, i fotografia de detall del Bicing. D'altra banda,  en la categoria de vídeo es presentaran videoclips sobre qualsevol temàtica relacionada amb el servei. La societat BSM no acceptarà imatges o vídeos que no respectin la normativa de circulació o que atemptin contra la imatge del Bicing o dels seus usuaris.

El concurs s'obrirà a partir de l'1 de març. Encara no s'han fet públics els premis.


Pau Bartrolí

El Bicing estrena nou web

El Bicing estrena un nou espai web on dóna preferència a la navegació. Aquest es divideix en tres columnes. En les columnes laterals -que són fixes- trobem els mòduls més útils per l'usuari com: la zona d'abonats, altes, activar targeta, el temps, Via Bicing, FAQ's i ajuda. D'altra banda, la columna central -que és variable- es reserva per a mostrar notícies, avisos, etc. Aquesta estructura només varia amb l'opció Via Bicing, on el mapa apareix en la major part de l'espai.

Els abonats poden realitzar qualsevol tràmit a la seva zona exclussiva, informar-se de l'estat de les estacions a temps real o consultar la disponibilitat de bicicletes. A més, en la web està sempre visible l'accés a les notícies relacionades amb el servei i també l'accés a les xarxes socials.



Pau Bartrolí

dilluns, 21 de febrer de 2011

El Bicing, a debat





Ben aviat, us oferirem les propostes pel Bicing dels cinc partits amb representació actual a l'Ajuntament de Barcelona de cara a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011. No us ho perdeu!


Adrià Attardi

El Bicing arriba a Madrid

L'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón presenta avui -Dia Europeu sense Cotxes- el projecte My Bici, segons ha publicat el diari El País. Serà un sistema de préstec de bicicletes similar al que ja fa gairebé 4 anys que funciona a Barcelona. La iniciativa s'implantarà amb tres fases, així que d'entrada, només funcionarà al centre de la ciutat.

Una de les diferències amb el Bicing barceloní és que els abonaments es poden renovar de forma mensual. Tot i així, Madrid ha rebutjat la possibilitat d'oferir el servei per un dia o una setmana, a diferència de Sevilla o Saragossa, perquè no vol convertir el servei en un lloguer de bicicletes per a turistes. L'objectiu clar és substituir el cotxe i la moto per la bicicleta.

El projecte madrileny ha de sortir encara a concurs públic, i sembla que no funcionarà, com a mínim, fins d'aquí un any.


Concentració de ciclistes al Passeig de la Castellana de Madrid el dia de la marxa de la Criticona (1/05/2010 Alberto Mélida).



Pau Bartrolí

diumenge, 20 de febrer de 2011

Des de la torre Agbar fins al mar

Aquest és el meu trajecte dos dies per setmana a Barcelona. Surto del Campus de la Comunicació de la Pompeu a les cinc de la tarda i em dirigeixo a l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes (pels que no us siteu, pedalejo des de la torre Agbar fins a Colón). Es tracta d'un trajecte molt agradable que comença a l'avinguda Diagonal. És la part nova, la del 22@, rodejada d'edificis a l'avantguarda, com la pròpia UPF, els hotels, l'edifici de Mediapro, el d'RBA... Em creuo amb moltes altres bicicletes (la majoria, vermelles) i amb desenes d'homes de negocis que es dirigeixen (o abandonen) els seus llocs de treball.
El següent pas és agafar l'últim tram de la Meridiana, que desemboca al Parc de la Ciutadella i m'obliga a passar, entre d'altres indrets, pel Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori. Sense adonar-me, ja sóc al mig del Parc, on el verd fa que oblidi que sóc dins una ciutat de gairebé dos milions d'habitants.
En sortir d'aquest meravellós indret, torna la realitat per un instant. L'Avinguda Colón, sempre inundada de cotxes, forma part del meu recorregut durant un parell de minuts, fins que tinc l'oportunitat d'acostar-me al mar. La capital de la Mediterrània actua com a tal i em permet sentir-me part de la immensitat del blau. El Port Vell és a la meva esquerra fins que arribo a l'estàtua que mira cap a Amèrica: la de Cristòfol Colón. La bicicleta vermella queda ancorada a l'estació que hi ha en les seves immediateses i és hora d'encarar l'últim esglaó de la tarda: la classe de Portuguès.

Aitor Alvarez Garcia
bicicletesvermelles@gmail.com
Twitter: fes un follow a @bvermelles

dissabte, 19 de febrer de 2011

Massa dies sense carril bici


Ja fa més de 8 mesos que es van iniciar les obres de remodelació del Passeig de Sant Joan entre la Plaça Tetuàn i Arc de Triomf. Això va provocar el tancament del carril bici. Es preveu que aquest s'obri a la primavera.


Pau Bartrolí

divendres, 18 de febrer de 2011

FOTO DEL DIA: Bicicletes entre branques

Estació 184 situada al carrer Quetzal amb carrer de Badal.  (Cristina Vico)

El dia 08/02/2011 l'estació 184 del Bicing va estar més de 30 minuts ocupada per branques d'arbres que havien tallat. Aquestes impedien als usuaris ancorar les bicicletes perquè la part disponible de l'estació ja estava plena.

Pau Bartrolí

L'estació 282 estarà fora de servei el cap de setmana

El Bicing ha informat que l'estació situada al Passeig de la Font d'en Fargas amb el Passeig de Maragall estarà fora de servei des de dissabte 19 de febrer a les 07:00 hores fins diumenge 20 de febrer a les 19:00 hores.

L'estació més propera és la 293 situada al carrer de Petrarca, 44.

L'estació afectada en el plànol d'estacions del Bicing

L'estació afectada i les alternatives més properes al mapa del carril bici del Bicing


Pau Bartrolí

dijous, 17 de febrer de 2011

Ja tenim Twitter!

Bicicletes Vermelles ja té compte a twitter! Feu-nos un follow a @bvermelles per estar al dia d'allò que passa al Bicing de Barcelona en 140 caràcters!
Aitor Álvarez García
bicicletesvermelles@gmail.com

dimarts, 8 de febrer de 2011

Bicicletes grogues a Buenos Aires!


Inspirant-se en l'experiència de ciutats com Barcelona i fent cas de les recomanacions de l'última cimera sobre el clima celebrada a Copenhagen, Buenos Aires ha estrenat el seu propi Bicing. 

El nou servei públic de transport sobre dues rodes -amb objectius i característiques molt semblants al de la ciutat comtal- s'anomena Mejor en Bici i va entrar en funcionament el passat 1 de desembre amb una xarxa de 100 bicicletes i 3 estacions. El consistori de la capital argentina, però, va anunciar que, a dia d'avui, aquesta xifra s'hauria multiplicat per cinc. L'objectiu final és que, un cop consolidat, aquest sistema compti amb un parc d'unes 5000 bicicletes repartides en 200 estacions i doni, així, servei als seus gairebé 3 milions d'usuaris potencials.

L'aposta de Buenos Aires per aquest model de transport en confirma, doncs, l'èxit, i és que ja són més de 200 les ciutats d'arreu del món que han decidit implantar-lo. I millorar-lo! Perquè el servei argentí, a diferència del barceloní, és gratuït!


Adrià Attardi Villar

dimecres, 2 de febrer de 2011

No cal enfonsar el vaixell, sinó un canvi de rumb

Aquesta setmana el servei del Bicing ha aixecat polseguera. Fa uns dies, l’economista Guillem López Casasnovas recordava en pàgines de La Vanguardia que durant l’any 2010 el bicing ha representat un cost de 18 milions d’euros, uns ingressos de 3 milions, i per tant, un dèficit de 15 milions per a l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes dades han propiciat un llarg debat entre blocs, fòrums i enquestes sobre si el servei s’ha de mantenir o no, i evidentment, n’han sortit partidaris i detractors. Francesc-Marc Álvaro és dels darrers. En la seva columna de divendres passat Alcalde, quiero una bici ha posat de manifest –i amb raó, doncs els números canten- que “el paradís de la bici ens està sortint per un ull de la cara”.

El bicing –com tots els transports públics- és molt deficitari, però cal recordar que és un servei i no un negoci. Les bicicletes vermelles permeten als barcelonins desplaçar-se de forma ràpida i còmode per la ciutat. Suposen una millora per la condició física dels usuaris, i redueixen la contaminació en una ciutat amb un índex de gasos contaminants elevat. Que estigui a favor del servei, no vol dir que estigui a favor de l’elevat dèficit que comporta. Calen solucions. En primer lloc, l’Ajuntament de Barcelona va fixar el preu de quota del servei a 35 euros anuals –un 14,7% més que l’any passat- per disminuir la diferència entre cost que finança l’administració i cost que aporta l’usuari .

Les següents mesures, com bé explica El Periódico, podrien passar per posar publicitat a la roda del darrere i limitar la xifra d’abonats per evitar una altra allau de socis. Per una banda, la publicitat farà que el dèficit del servei disminueixi moltíssim, de manera que els economistes estaran contents, les empreses que tindran un nou lloc on promocionar-se estaran contentes, els usuaris i usuàries estaran contents  i contentes, i tots menjarem aniços. Per altra banda la limitació d’abonats és comprensible si aquesta supera la frontera dels 135.000 usuaris (l’estimació màxima que pot suportar el servei segons l’Ajuntament). Actualment n’hi ha 118.000.

A poques setmanes del quart aniversari del servei, en un moment on aquest funciona (veieu el gràfic penjat a continuació publicat per El Periódico), on han disminuït els problemes, els robatoris, el gamberrisme i on han millorat les bicicletes, les estacions i l’ús, ens trobem en el moment perfecte per donar al bicing el canvi de rumb que necessita.



Pau Bartrolí
 


Gràfic publicat per El Periòdico el 29 de gener de 2011

dilluns, 31 de gener de 2011

On deixo la bicicleta?


Aquesta imatge fa temps que no la veig al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Els usuaris que, com jo, anem a classe a cop de pedalejada, ens trobem sovint amb la situació que no sabem on deixar la bicicleta. Com és lògic, les tres-quatre estacions de Bicing que hi ha al voltant del campus són molt utilitzades en hores clau (sobretot a les 9 del matí, hora en què comencen les lliçons la majoria de professors). Com a conseqüència d'això, es formen cues d'usuaris que esperen que algú agafi una bicicleta, deixi un espai lliure i, tot seguit, poder ancorar la seva bicicleta i entrar a la Universitat.
Com és fàcil de comprendre, a les 9 del matí no és gaire usual que algú prengui com a punt de partida del seu viatge la UPF. Aleshores, com ho podem solucionar?
El servei Bicing sap com fer-ho, però no es fixa suficientment en les estacions de la Pompeu. Hi ha furgonetes que carreguen bicicletes vermelles de les estacions plenes (normalment les que es troben més a prop del mar) per portar-les a les buides (les que es troben a una altitud més alta).
Alguna cosa semblant passa a l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes (al costat de Colón). També es troba gairebé a primera línia de mar. La situació és la mateixa moltes tardes a l'hora que comencen les classes. M'he trobat en diverses ocasions que arribo vint minuts tard a classe per haver d'esperar que quedi un lloc lliure.
Esperem millores, el Bicing ha de ser ràpid i les estacions més transitades a les hores punta han de ser les que més atenció rebin.



Aitor Alvarez Garcia


P.D.: Si us heu trobat en situacions semblants, deixeu un comentari en aquesta entrada o envieu-nos un e-mail a bicicletesvermelles@gmail.com. Les vostres experiències ens interessen.

El Bicing a Barcelona

Aquí comença el nostre blog. Bicicletes Vermelles vol ser un mitjà de comunicació sobre el servei municipal de Barcelona de lloguer de bicicletes. En poc temps, el Bicing ha passat a formar part del paisatge urbà de la meravellosa ciutat on pedalegem cada dia.
Som tres estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i fem ús d'aquest servei gairebé a diari. Som testimonis dels avantatges i també dels problemes que comporta el Bicing. El gaudim però, de tant en tant, també el patim. I això és el que volem transmetre. Sempre en positiu, sempre des de la crítica constructiva i sempre amb la intenció de destacar allò que més ens agrada de les bicicletes vermelles.
Ens disposem a començar. Abans, però, volem deixar clar que no tenim res a veure amb l'Ajuntament de Barcelona i que no busquem el lucre amb aquesta iniciativa. Ho fem per gust i perquè ens agradaria trobar alguna cosa com aquesta a internet.
Som-hi!


Aitor Álvarez García
bicicletesvermelles@gmail.com