El candidat d'ICV-EUiA a l'alcaldia de Barcelona, Ricard Gomà, opina sobre l'actual situació del Bicing i apunta allò que, segons ell, cal millorar.
Adrià Attardi
divendres, 18 de març del 2011
dijous, 17 de març del 2011
El Bicing, segons Hereu
El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Hereu, opina sobre l'actual situació del Bicing i apunta allò que, segons ell, cal millorar.
Adrià Attardi
El Bicing, segons Fernández Díaz
El candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, opina sobre l'actual situació del Bicing i apunta allò que, segons ell, cal millorar.
Adrià Attardi
L'Ajuntament fa balanç
Quatre anys després de la seva posada en funcionament, l'Ajuntament de Barcelona fa un balanç positiu del servei de Bicing, posant l'èmfasi en la millora de carrils bici, parades, ancoratges i bicicletes, a més de la superació de bona part dels problemes tècnics que el van afectar al començament.
En concret, el consistori destaca que:
- El servei del Bicing arriba a la seva estabilització i consolidació amb 120.000 abonats actius.
- S'incrementa fins a 5,4 el nombre d'usos diaris de cada bicicleta.
- En quatre anys s'han realitzat més de 105 milions de quilòmetres amb bicicletes del Bicing i hi ha hagut més de 38 milions d'usos.
- S'incrementa fins a 5,4 el nombre d'usos diaris de cada bicicleta.
- En quatre anys s'han realitzat més de 105 milions de quilòmetres amb bicicletes del Bicing i hi ha hagut més de 38 milions d'usos.
- Les millores tècniques han permès reduir un 72% el vandalisme en estacions.
- Augmenta la valoració dels usuaris del Bicing que ja puntuen amb un 6,5 el servei. Els capítols que més milloren són el manteniment i el de l'adequació del model de bicicletes pel seu ús.
Amb tot, el govern municipal anuncia la seva voluntat de seguir treballant per millorar aquest servei i, especialment, la seva integració a la ciutat, fent compatible la seva presència amb la comoditat dels ciutadans.
Si voleu conèixer el balanç complet, podeu consultar el dossier de premsa.
Adrià Attardi
dimarts, 15 de març del 2011
El Bicing, segons Trias
El candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, opina sobre l'actual situació del Bicing i apunta allò que, segons ell, cal millorar.
Adrià Attardi
dilluns, 14 de març del 2011
Avinguda Diagonal: paradigma del conflicte viari
Un dels principals problemes de seguritat viària a Barcelona és la convivència entre vianants i ciclistes quan ambdós coincideixen sobre la cera. L’Avinguda Diagonal n’és el paradigma, ja que tot sembla coincidir en el mateix espai. Per una banda, hi ha els vianants. Per altre banda, les bicicletes que esquiven els vianants. I en molts casos, s’hi troben desenes de motocicletes aparcades.
A la vegada, hi ha parades d’autobús i, en hores punta, una gran quantitat de públic esperant en elles. Amb les molèsties i perill conseqüents per uns i altres. El conflicte està servit. A tot això, cal sumar la important fluència de ciclistes al ser un dels carrils bici més utilitzats de la ciutat.
Problemes de circulació
Un altre problema és que el carril bici no està unit de forma contínua al llarg de tota l’avinguda. Els encreuaments amb Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan, Aragó i Marina obliguen als ciclistes a abandonar el carril bici per travessar d’un cantó a l’altre. A més, altres queixes es centren en les poques parades de Bicing pels usuaris del servei que hi circulen.
Fa mesos que s’estudia segregar el carril bici de la zona de vianants. Encara que la solució per la Diagonal sembla ara molt llunyana després del resultat de la polèmica consulta popular sobre el seu futur celebrada el maig del 2010.
Ciclistes, vianants, parades de bus i motocicletes coincideixen sobre el mateix espai en molts trams de l'Avinguda Diagonal.
Pau Bartrolí
Pau Bartrolí
Roger Melcior: "Cal estendre el Bicing a tota l'àrea metropolitana"
Parlem amb en Roger Melcior, badaloní de 21 anys, estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. És expert en mobilitat i coneix a la perfecció el funciomanet del transport públic a Catalunya i part de l'estranger. “El meu interès per la mobilitat sorgeix fa una pila d’anys. De petit m’interessava pels noms de les carreteres i les línies d’autobús. Durant l’ESO vaig fer un crèdit variable de transport públic que em va permetre conèixer més tècnicament com funcionaven els diversos mitjans de transport. Últimament he intentat transmetre aquest interès per la mobilitat a través del meu blog i del projecte Rodalia.info”.
Ets usuari del Bicing? Et soluciona molts trajectes?
Sí, sóc usuari des del dia que el Bicing tenia dues úniques parades: una a cada extrem del Passeig Lluís Companys. La mobilitat interna per dins la ciutat la faig gairebé sempre amb les “bicicletes vermelles”. El meu trajecte més habitual és per tornar de la Pompeu a l’estació de l’Arc de Triomf. El trajecte invers no el faig perquè és a hora punta i sé que seria difícil trobar ancoratges lliures a la rodalia del campus.
Creus que el Bicing és un bona idea?
Sí, és una idea genial i havia de ser una ciutat com Barcelona la que ho implantés a gran escala.
Pot fer de substitut d’altres mitjans de transport a Barcelona? També del cotxe o la moto?
Sí. De fet les validacions al bus urbà han baixat des de la implementació del Bicing. Pot fer de substitut del cotxe i la moto, si bé hem de tenir en compte que està pensat per desplaçaments d’última milla, inferiors a 3 km.
En què ha millorat, des que es va posar en funcionament ara fa cinc anys?
Doncs des dels ancoratges a la robustesa de la bici passant pel telèfon d’informació, que ara és gratuït. Encara cal millorar la distribució de bicicletes.
El servei no és rendible. Ho hauria de ser? Què es pot fer perquè ho sigui una mica més?
El servei de Bicing costa uns 20 milions d’euros anuals, dels quals només 4 milions es recuperen via quotes dels abonats. Això vol dir que els usuaris només paguem un 20% del seu cost “real”. Ara bé, cal tenir en compte que al transport públic els usuaris paguen el 40% del cost del bitllet. És per això que el cost del Bicing no és pas elevat i és assumit en gran part a través del que es recapta amb l’Àrea Verda i Blava de BS:M. És millorable; sobretot caldria treballar en incorporar publicitat a les estacions i a les bicis mitjançant els parafangs.
Qui creus que pot gestionar millor el Bicing, l’actual consistori ecosocialista o un possible Xavier Trias a l’Ajuntament?
Sóc partidari d’una gestió des de l’Entitat Metropolitana del Transport, tal i com passa amb la resta del transport urbà i de la primera corona. El Bicing està en zones limítrofes i tindria sentit que les traspassés i que arribés a l’Hospitalet, a Sant Adrià... No té sentit plantejar una xarxa que respecti els límits polítics en una Àrea urbana contigua. D’altra banda, crec que Xavier Trias no hauria tirat endavant el Bicing, però sembla que té intenció de millorar-lo. Ara ja no el pot tirar enrara. Potser un canvi d’interlocutors amb Clear Channel [empresa gestora del Bicing] que vetllessin més pel compliment del programa aniria bé.
Ets usuari del Bicing? Et soluciona molts trajectes?
Sí, sóc usuari des del dia que el Bicing tenia dues úniques parades: una a cada extrem del Passeig Lluís Companys. La mobilitat interna per dins la ciutat la faig gairebé sempre amb les “bicicletes vermelles”. El meu trajecte més habitual és per tornar de la Pompeu a l’estació de l’Arc de Triomf. El trajecte invers no el faig perquè és a hora punta i sé que seria difícil trobar ancoratges lliures a la rodalia del campus.
Creus que el Bicing és un bona idea?
Sí, és una idea genial i havia de ser una ciutat com Barcelona la que ho implantés a gran escala.
Pot fer de substitut d’altres mitjans de transport a Barcelona? També del cotxe o la moto?
Sí. De fet les validacions al bus urbà han baixat des de la implementació del Bicing. Pot fer de substitut del cotxe i la moto, si bé hem de tenir en compte que està pensat per desplaçaments d’última milla, inferiors a 3 km.
En què ha millorat, des que es va posar en funcionament ara fa cinc anys?
Doncs des dels ancoratges a la robustesa de la bici passant pel telèfon d’informació, que ara és gratuït. Encara cal millorar la distribució de bicicletes.
El servei no és rendible. Ho hauria de ser? Què es pot fer perquè ho sigui una mica més?
El servei de Bicing costa uns 20 milions d’euros anuals, dels quals només 4 milions es recuperen via quotes dels abonats. Això vol dir que els usuaris només paguem un 20% del seu cost “real”. Ara bé, cal tenir en compte que al transport públic els usuaris paguen el 40% del cost del bitllet. És per això que el cost del Bicing no és pas elevat i és assumit en gran part a través del que es recapta amb l’Àrea Verda i Blava de BS:M. És millorable; sobretot caldria treballar en incorporar publicitat a les estacions i a les bicis mitjançant els parafangs.
Qui creus que pot gestionar millor el Bicing, l’actual consistori ecosocialista o un possible Xavier Trias a l’Ajuntament?
Sóc partidari d’una gestió des de l’Entitat Metropolitana del Transport, tal i com passa amb la resta del transport urbà i de la primera corona. El Bicing està en zones limítrofes i tindria sentit que les traspassés i que arribés a l’Hospitalet, a Sant Adrià... No té sentit plantejar una xarxa que respecti els límits polítics en una Àrea urbana contigua. D’altra banda, crec que Xavier Trias no hauria tirat endavant el Bicing, però sembla que té intenció de millorar-lo. Ara ja no el pot tirar enrara. Potser un canvi d’interlocutors amb Clear Channel [empresa gestora del Bicing] que vetllessin més pel compliment del programa aniria bé.
De quina manera es podria estendre el Bicing a tota l’àrea metropolitana de Barcelona? Per què encara no s’ha fet?
Segurament a causa de la indiosincràcia de Barcelona (amb més recursos que la resta de ciutats de l’Àrea Metropolitana i una carta municipal pròpia), acaba portant la iniciativa tota sola, sense tenir en compte la realitat geogràfica i les necessitats de mobilitat. El projecte ÀreaBicing comportava molts dubtes pel que fa a comptabilitat amb Bicing i no es va tirar endavant perquè cap empresa veia el projecte rendible (havien de finançar el servei sobretot via publicitat en un període de crisi). L’EMT va tirar enrere el projecte i ha apostat pel BiciBox (aparcaments segurs de bicicletes). Caldria que des del Parlament s’impulsés una llei per regular la bicicleta pública, la seva compatibilitat, integració tarifària...
Hi ha prou carrils bici a Barcelona? N’hi calen més o amb àrees 30 n’hi hauria d’haver prou?
Gràcies al Bicing s’ha millorat molt en aquest aspecte. Cal connectar carrils i zones 30 constituint una xarxa i, sobretot, millorar els carrils existents.
Quines altres experiències semblants al Bicing destacaries d’altres ciutats espanyoles? I europees?
A Catalunya destacaria Sant Andreu de la Barca, on s’ha implamentat un Bicing low cost: BiciSab. També la Girocleta (a Girona) i Ambicia’t (a Terrassa). A nivell europeu el sistema mare del de Barcelona és Oslo. I hi ha moltes ciutats espanyoles i europees que, a través de Clear Channel, han muntat sistemes similars als de Barcelona o, fins i tot, millorats gràcies a l’experiència a gran escala de Barcelona (Perpinyà, Saragossa, Estocolm...).
És possible un servei similar als Estats Units?
A Washington DC trobem un Bicing pràcticament idèntic al de Barcelona, l’SmartBike DC. Per tant és possible, cal voluntat de voler treure bicis.
Barcelona és ara una ciutat més adaptada a la bicicleta gràcies al Bicing?
Sí, l’aposta per la bici ha vingut directament relacionada per l’impuls del Bicing. Solucions innovadores com ara els carrils de doble sentit o els semàfors específics s’han portat a terme gràcies l’augment exponencial del desplaçaments en bici, conseqüència directa del Bicing.
Aitor Alvarez Garcia
bicicletesvermelles@gmail.com
@bicisvermelles
divendres, 11 de març del 2011
El Bicing, a l'iPhone
Com a usuari del Bicing i de l'iPhone d'Apple, avui us vull parlar d'aquesta aplicació mòbil que, en més d'una ocasió, ens pot ser de gran ajuda.Es tracta d'un servei complementari al de la pàgina web, creat per l'Ajuntament, amb la particularitat que el podem consultar a qualsevol punt de la ciutat sempre que disposem de connexió a internet mòbil.
El primer que ens trobem quan obrim l'aplicació és un menú amb quatre opcions. La primera, "llista d'estacions", ens permet veure una relació de totes les estacions de Barcelona, en ordre alfabètic. Cada una d'elles ens indica les bicicletes de què disposa, així com els espais buits.
Per no haver de buscar cada dia la nostra estació habitual, podem afegir les nostres preferides al llistat "estacions preferides". Molt útil si n'hi posem cinc o sis. En tercer lloc tenim el plànol, que aprofita la tecnologia Google Maps, el GPS de l'iPhone i la informació del bicing per situar-nos al mapa i mostrar-nos les estacions més properes (amb informació sobre aquestes).
Per últim, tenim "infobicing", que són les dades de contacte amb el servei municipal.
Cal dir que l'aplicació és gratuïta i que tots els usuaris de l'iPhone la poden descarregar des del propi telèfon o mitjançant iTunes. Es pot utilitzar tant en català com en castellà.
Aitor Alvarez Garcia
bicicletesvermelles@gmail.com
Fotografies: captures de pantalla de l'iPhone4, realitzades avui dia 11/3/2011
Escarp critica "les ganes d'enganyar" de Trias
La portaveu del Govern municipal de Barcelona, la socialista Assumpta Escarp, ha advertit aquest dijous al candidat de CiU a les municipals de maig, Xavier Trias, que és "físicament i tècnicament impossible" aprofitar les estacions del Bicing per recarregar motos elèctriques. El líder convergent ho va proposar la setmana passada en cas de sortir escollit. (Mireu l'entrada El Bicing i la recàrrega elèctrica).
En un comunicat, la també responsable de Seguretat i Mobilitat ha defensat que la potència instal·lada en una estació del servei és "una dècima part del que necessita una sola moto elèctrica per recarregar-se". Seguidament, ha retret a Trias "la ignorància o les ganes d'enganyar".
Assumpta Escarp, tercera tinent d'alcalde de Barcelona i responsable de Seguretat i Mobilitat.
Pau Bartrolí
En un comunicat, la també responsable de Seguretat i Mobilitat ha defensat que la potència instal·lada en una estació del servei és "una dècima part del que necessita una sola moto elèctrica per recarregar-se". Seguidament, ha retret a Trias "la ignorància o les ganes d'enganyar".
Pau Bartrolí
dimarts, 8 de març del 2011
La nostra experiència
Portem ja més d'un mes de Blog. Hem parlat del nou web, de recorreguts per Barcelona, d'estacions tancades i d'altres que se n'obriran, de virtuts i defectes... I veiem com aquest blog està començant a ser útil per als usuaris, que ja interactuen amb nosaltres a través del mateix blog i també de les xarxes socials (Twitter i Facebook).
D'aquesta experiència és d'allò que us vull parlar avui. I és que per a estudiants de periodisme com nosaltres, transmetre informació que veiem que serveix d'alguna cosa, ens enforteix i ens encoratja a continuar.
D'acord, no hi guanyem diners. D'acord, ens treu hores que podríem dedicar a fer altres coses. D'acord, això encara no és cap blog de masses. Però portem un mes i en poques setmanes ens hem relacionat amb periodistes de debò, polítics, experts en mobilitat... Hem participat a focus grups de la Pompeu, ens han entrevistat altres estudiants... I al Twitter mantenim correspondència amb associacions de la ciutat per la bicicleta, personalitats de la societat civil catalana i molts estudiants com nosaltres.
Amb tot això vull dir que ens comencem a fer sentir, que l'esforç està començant a originar els primers fruits i que som optimistes amb el futur. Volem seguir així, volem continuar sent una eina útil per als usuaris del Bicing a Barcelona.
Gràcies per llegir-nos, gràcies per interaccionar amb Bicicletes Vermelles.
Aitor Alvarez Garcia
bicicletesvermelles@gmail.com
@bvermelles
Facebook: Bicicletes Vermelles
D'aquesta experiència és d'allò que us vull parlar avui. I és que per a estudiants de periodisme com nosaltres, transmetre informació que veiem que serveix d'alguna cosa, ens enforteix i ens encoratja a continuar.
D'acord, no hi guanyem diners. D'acord, ens treu hores que podríem dedicar a fer altres coses. D'acord, això encara no és cap blog de masses. Però portem un mes i en poques setmanes ens hem relacionat amb periodistes de debò, polítics, experts en mobilitat... Hem participat a focus grups de la Pompeu, ens han entrevistat altres estudiants... I al Twitter mantenim correspondència amb associacions de la ciutat per la bicicleta, personalitats de la societat civil catalana i molts estudiants com nosaltres.
Amb tot això vull dir que ens comencem a fer sentir, que l'esforç està començant a originar els primers fruits i que som optimistes amb el futur. Volem seguir així, volem continuar sent una eina útil per als usuaris del Bicing a Barcelona.
Gràcies per llegir-nos, gràcies per interaccionar amb Bicicletes Vermelles.
Aitor Alvarez Garcia
bicicletesvermelles@gmail.com
@bvermelles
Facebook: Bicicletes Vermelles
Nova estació de Bicing a Llacuna
El servei del Bicing ha informat que des de dimarts 8 de març ha entrat en funcionament l'estació 428 situada al carrer Pujades, 103 fent cantonada amb el carrer Badajoz. Des d'avui els usuaris disposen d'una estació més per realitzar els seus trajectes.
Aquesta és la localització de la nova estació en el mapa de Barcelona.
Pau Bartrolí
Pau Bartrolí
El Bicing i la recàrrega elèctrica
El candidat a l'alcaldia de Barcelona per Convergència i Unió, Xavier Trias, es proposa aprofitar la xarxa del Bicing per situar punts de recàrrega elèctrica si surt escollit. Moltes de les estacions del servei tenen punts elèctrics, i Trias vol utilitzar una de les puntes de les estacions perquè les motocicletes elèctriques s'hi puguin endollar.
Precisament aquest dimarts Barcelona ha inaugurat la primera estació de recàrrega de motos elèctriques de la ciutat. Està situada a la zona del 22@ entre els carrers Bac de Roda i Ramon Llull, i la seva aparença és semblant a les estacions del Bicing.
Estació de recàrrega de motos elèctriques entre els carrers Bac de Roda i Ramón Llull. (Lluís Anaya)
Pau Bartrolí
Precisament aquest dimarts Barcelona ha inaugurat la primera estació de recàrrega de motos elèctriques de la ciutat. Està situada a la zona del 22@ entre els carrers Bac de Roda i Ramon Llull, i la seva aparença és semblant a les estacions del Bicing.
Pau Bartrolí
divendres, 4 de març del 2011
El Bicing, segons Portabella
El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Portabella, opina sobre l'actual situació del Bicing i apunta allò que, segons ell, cal millorar.
Adrià Attardi
Nova estació de Bicing al Paral·lel
El servei del bicing ha informat que des de divendres 3 de març ha entrat en funcionament l'estació 427 situada al carrer Sant Pau fent cantonada amb l'Avinguda Paral·lel. Des d'avui els usuaris disposen d'una estació més per realitzar els seus trajectes.
Aquesta és la localització de la nova estació en el mapa de Barcelona.
Pau Bartrolí
Pau Bartrolí
dimecres, 2 de març del 2011
El bicing a debat (2)
Més conclusions que hem comentat avui els participants a la taula rodona sobre el Bicing celebrada a la Universitat Pompeu Fabra.
Defectes
La majoria de defectes estan relacionades amb la disponibilitat de bicicletes en estacions concretes, i en la poca presència de carrils bici a carrers concrets. Un dels exemples que ha sortit són les obres del carril bici del Passeig Sant Joan. Aquest obliga als ciclistes compartir els dos carrils de baixada amb cotxes i motocicletes en un tram perillós (observeu l'entrada Massa dies sense carril bici).
Un segon defecte important és el dèficit de 15 milions del servei. Cal una reinvenció del model econòmic del bicing, que podria passar per posar publicitat a les rodes. En les estacions de metro i busos aquesta hi és present (observeu l'entrada No cal enfonsar el vaixell, sinó un canvi de rum).
Queixes
S'ha comentat que l'IVA de la inscripció al servei hauria de ser del 8% com la resta de serveis públics, i no del 18%. Altres reivindicacions dels estudiants ha estat: demanar una millor senyalització de les estacions bici, ja que moltes costa de veure-les; que a la majoria de parades de metro hi hagi estacions de bicing que permetin fer transbord; i que es posin estacions a un carril bici tan utilitzat com és el de l'Avinguda Diagonal.
Semàfors carnet especials per ciclistes
L'ampliació de carrils bici de la ciutat i la implantació de semàfors especials per a ciclistes evidencia que la Barcelona del futur aposta per la bicicleta. Aquesta s'ha convertit en un vehicle més i se l'ha de tractar com a tal. Tot i així, l'ús de la bicicleta no és prou elevat per pensar en un carnet especial per ciclistes. Encara estem lluny del referent europeu: Amsterdam.
Els participants a la tertúlia hem considerat efectiu que les sancions a l'hora de saltar-se semàfors o en els controls alcholèmics es puguin traduir en una pèrdua de punts del carnet de conduir.
En la tertúlia han participat: la Clàudia (estudiant de dret), en Roger, la Míriam i la Núria (estudiants de ciències polítiques) i l'Aitor (estudiant de periodisme).
Pau Bartrolí
Defectes
La majoria de defectes estan relacionades amb la disponibilitat de bicicletes en estacions concretes, i en la poca presència de carrils bici a carrers concrets. Un dels exemples que ha sortit són les obres del carril bici del Passeig Sant Joan. Aquest obliga als ciclistes compartir els dos carrils de baixada amb cotxes i motocicletes en un tram perillós (observeu l'entrada Massa dies sense carril bici).
Un segon defecte important és el dèficit de 15 milions del servei. Cal una reinvenció del model econòmic del bicing, que podria passar per posar publicitat a les rodes. En les estacions de metro i busos aquesta hi és present (observeu l'entrada No cal enfonsar el vaixell, sinó un canvi de rum).
Queixes
S'ha comentat que l'IVA de la inscripció al servei hauria de ser del 8% com la resta de serveis públics, i no del 18%. Altres reivindicacions dels estudiants ha estat: demanar una millor senyalització de les estacions bici, ja que moltes costa de veure-les; que a la majoria de parades de metro hi hagi estacions de bicing que permetin fer transbord; i que es posin estacions a un carril bici tan utilitzat com és el de l'Avinguda Diagonal.
Semàfors carnet especials per ciclistes
L'ampliació de carrils bici de la ciutat i la implantació de semàfors especials per a ciclistes evidencia que la Barcelona del futur aposta per la bicicleta. Aquesta s'ha convertit en un vehicle més i se l'ha de tractar com a tal. Tot i així, l'ús de la bicicleta no és prou elevat per pensar en un carnet especial per ciclistes. Encara estem lluny del referent europeu: Amsterdam.
Els participants a la tertúlia hem considerat efectiu que les sancions a l'hora de saltar-se semàfors o en els controls alcholèmics es puguin traduir en una pèrdua de punts del carnet de conduir.
Pau Bartrolí
El Bicing a debat (1)
"El sistema és eficient després de 4 anys; la bicicleta s'ha convertit en una clara aposta de la Barcelona del futur; i el model eonòmic del servei s'ha de reinventar". Aquestes són algunes de les conclusions a les que hem arribat els participants a la taula rodona sobre el Bicing celebrada avui a la Universitat Pompeu Fabra
Eficiència
Les últimes modificacions de les bicicletes han millorat molt la qualitat del servei. Ara és més fàcil graduar l'altura del seient de les bicicletes, ancorar-les, i és més difícil que les robin. Observeu un gràfic de El Periòdico sobre les millores.
Ús
Tot i que el servei es va crear per fer trajectes curts i complementaris als dels altres transports públics, el Bicing s'ha convertit per molts en el transport únic, tant per distàncies curtes, com per distàncies més llargues.
Convivència amb vehicles i vianants
Aquest és sens dubte un dels temes més complicats. Els ciclistes es queixen que en certs trams falten carrils bici i que han d'esquivar freqüentment cotxes i motocicletes a les zones on no n'hi ha. D'altra banda els vianants protesten quan observen bicicletes circulant per la cera. Per tant, cal fomentar la tolerància dels vehicles motoritztas cap a les bicicletes, i el respecte de les bicicletes cap els vianants.
També hi ha hagut una autocrítica cap els ciclistes que reconeixen que no s'haurien de saltar els semàfors en vermell encara que no passi cap cotxe per la cruilla.
Virtuts
El punt fort celebrat per la majoria d'usuaris és el seu preu. Molts dels usuaris exliquen que l'ús del Bicing els estalvia utilitzar altres transports públics més cars com són el metro o l'autobús. La taxa actual per donar-se d'alta del Bicing és de 29,66€ anuals.
Pau Bartrolí
Eficiència
Les últimes modificacions de les bicicletes han millorat molt la qualitat del servei. Ara és més fàcil graduar l'altura del seient de les bicicletes, ancorar-les, i és més difícil que les robin. Observeu un gràfic de El Periòdico sobre les millores.
Ús
Tot i que el servei es va crear per fer trajectes curts i complementaris als dels altres transports públics, el Bicing s'ha convertit per molts en el transport únic, tant per distàncies curtes, com per distàncies més llargues.
Convivència amb vehicles i vianants
Aquest és sens dubte un dels temes més complicats. Els ciclistes es queixen que en certs trams falten carrils bici i que han d'esquivar freqüentment cotxes i motocicletes a les zones on no n'hi ha. D'altra banda els vianants protesten quan observen bicicletes circulant per la cera. Per tant, cal fomentar la tolerància dels vehicles motoritztas cap a les bicicletes, i el respecte de les bicicletes cap els vianants.
També hi ha hagut una autocrítica cap els ciclistes que reconeixen que no s'haurien de saltar els semàfors en vermell encara que no passi cap cotxe per la cruilla.
Virtuts
El punt fort celebrat per la majoria d'usuaris és el seu preu. Molts dels usuaris exliquen que l'ús del Bicing els estalvia utilitzar altres transports públics més cars com són el metro o l'autobús. La taxa actual per donar-se d'alta del Bicing és de 29,66€ anuals.
Pau Bartrolí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)