L'Ajuntament fa balanç

Quatre anys després de la seva posada en funcionament, l'Ajuntament de Barcelona fa un balanç positiu del servei de Bicing, posant l'èmfasi en la millora de carrils bici, parades, ancoratges i bicicletes, a més de la superació de bona part dels problemes tècnics que el van afectar al començament.

En concret, el consistori destaca que:

- El servei del Bicing arriba a la seva estabilització i consolidació amb 120.000 abonats actius.
- S'incrementa fins a 5,4 el nombre d'usos diaris de cada bicicleta.
- En quatre anys s'han realitzat més de 105 milions de quilòmetres amb bicicletes del Bicing i hi ha hagut més de 38 milions d'usos. 

- Les millores tècniques han permès reduir un 72% el vandalisme en estacions.

- Augmenta la valoració dels usuaris del Bicing que ja puntuen amb un 6,5 el servei. Els capítols que més milloren són el manteniment i el de l'adequació del model de bicicletes pel seu ús.

Amb tot, el govern municipal anuncia la seva voluntat de seguir treballant per millorar aquest servei i, especialment, la seva integració a la ciutat, fent compatible la seva presència amb la comoditat dels ciutadans.

Si voleu conèixer el balanç complet, podeu consultar el dossier de premsa.

Adrià Attardi

Avinguda Diagonal: paradigma del conflicte viari

Un dels principals problemes de seguritat viària a Barcelona és la convivència entre vianants i ciclistes quan ambdós coincideixen sobre la cera. L’Avinguda Diagonal n’és el paradigma, ja que tot sembla coincidir en el mateix espai. Per una banda, hi ha els vianants. Per altre banda, les bicicletes que esquiven els vianants. I en molts casos, s’hi troben desenes de motocicletes aparcades.

A la vegada, hi ha parades d’autobús i, en hores punta, una gran quantitat de públic esperant en elles. Amb les molèsties i perill conseqüents per uns i altres. El conflicte està servit. A tot això, cal sumar la important fluència de ciclistes al ser un dels carrils bici més utilitzats de la ciutat.

Problemes de circulació

Un altre problema és que el carril bici no està unit de forma contínua al llarg de tota l’avinguda. Els encreuaments amb Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan, Aragó i Marina obliguen als ciclistes a abandonar el carril bici per travessar d’un cantó a l’altre. A més, altres queixes es centren en les poques parades de Bicing pels usuaris del servei que hi circulen.

Fa mesos que s’estudia segregar el carril bici de la zona de vianants. Encara que la solució per la Diagonal sembla ara molt llunyana després del resultat de la polèmica consulta popular sobre el seu futur celebrada el maig del 2010.

Ciclistes, vianants, parades de bus i motocicletes coincideixen sobre el mateix espai en molts trams de l'Avinguda Diagonal. 

Pau Bartrolí

Escarp critica "les ganes d'enganyar" de Trias

La portaveu del Govern municipal de Barcelona, la socialista Assumpta Escarp, ha advertit aquest dijous al candidat de CiU a les municipals de maig, Xavier Trias, que és "físicament i tècnicament impossible" aprofitar les estacions del Bicing per recarregar motos elèctriques. El líder convergent ho va proposar la setmana passada en cas de sortir escollit. (Mireu l'entrada El Bicing i la recàrrega elèctrica).

En un comunicat, la també responsable de Seguretat i Mobilitat ha defensat que la potència instal·lada en una estació del servei és "una dècima part del que necessita una sola moto elèctrica per recarregar-se". Seguidament, ha retret a Trias "la ignorància o les ganes d'enganyar".

Assumpta Escarp, tercera tinent d'alcalde de Barcelona i responsable de Seguretat i Mobilitat.


Pau Bartrolí

Nova estació de Bicing a Llacuna

El servei del Bicing ha informat que des de dimarts 8 de març ha entrat en funcionament l'estació 428 situada al carrer Pujades, 103 fent cantonada amb el carrer Badajoz. Des d'avui els usuaris disposen d'una estació més per realitzar els seus trajectes.

 Aquesta és la localització de la nova estació en el mapa de Barcelona.

Pau Bartrolí

El Bicing i la recàrrega elèctrica

El candidat a l'alcaldia de Barcelona per Convergència i Unió, Xavier Trias, es proposa aprofitar la xarxa del Bicing per situar punts de recàrrega elèctrica si surt escollit. Moltes de les estacions del servei tenen punts elèctrics, i Trias vol utilitzar una de les puntes de les estacions perquè les motocicletes elèctriques s'hi puguin endollar.

Precisament aquest dimarts Barcelona ha inaugurat la primera estació de recàrrega de motos elèctriques de la ciutat. Està situada a la zona del 22@ entre els carrers Bac de Roda i Ramon Llull, i la seva aparença és semblant a les estacions del Bicing.

Estació de recàrrega de motos elèctriques entre els carrers Bac de Roda i Ramón Llull. (Lluís Anaya)

Pau Bartrolí

Nova estació de Bicing al Paral·lel

El servei del bicing ha informat que des de divendres 3 de març ha entrat en funcionament l'estació 427 situada al carrer Sant Pau fent cantonada amb l'Avinguda Paral·lel. Des d'avui els usuaris disposen d'una estació més per realitzar els seus trajectes.

Aquesta és la localització de la nova estació en el mapa de Barcelona.

 Pau Bartrolí

El bicing a debat (2)

Més conclusions que hem comentat avui els participants a la taula rodona sobre el Bicing celebrada a la Universitat Pompeu Fabra.


Defectes
La majoria de defectes estan relacionades amb la disponibilitat de bicicletes en estacions concretes, i en la poca presència de carrils bici a carrers concrets. Un dels exemples que ha sortit són les obres del carril bici del Passeig Sant Joan. Aquest obliga als ciclistes compartir els dos carrils de baixada amb cotxes i motocicletes en un tram perillós (observeu l'entrada Massa dies sense carril bici).
Un segon defecte important és el dèficit de 15 milions del servei. Cal una reinvenció del model econòmic del bicing, que podria passar per posar publicitat a les rodes. En les estacions de metro i busos aquesta hi és  present (observeu l'entrada No cal enfonsar el vaixell, sinó un canvi de rum).

Queixes
S'ha comentat que l'IVA de la inscripció al servei hauria de ser del 8% com la resta de serveis públics, i no del 18%. Altres reivindicacions dels estudiants ha estat: demanar una millor senyalització de les estacions bici, ja que moltes costa de veure-les; que a la majoria de parades de metro hi hagi estacions de bicing que permetin fer transbord; i que es posin estacions a un carril bici tan utilitzat com és el de l'Avinguda Diagonal.

Semàfors carnet especials per ciclistes
L'ampliació de carrils bici de la ciutat i la implantació de semàfors especials per a ciclistes evidencia que la Barcelona del futur aposta per la bicicleta. Aquesta s'ha convertit en un vehicle més i se l'ha de tractar com a tal. Tot i així, l'ús de la bicicleta no és prou elevat per pensar en un carnet especial per ciclistes. Encara estem lluny del referent europeu: Amsterdam.
Els participants a la tertúlia hem considerat efectiu que les sancions a l'hora de saltar-se semàfors o en els controls alcholèmics es puguin traduir en una pèrdua de punts del carnet de conduir.

En la tertúlia han participat: la Clàudia (estudiant de dret), en Roger, la Míriam i la Núria (estudiants de ciències polítiques) i l'Aitor (estudiant de periodisme).

Pau Bartrolí

El Bicing a debat (1)

"El sistema és eficient després de 4 anys; la bicicleta s'ha convertit en una clara aposta de la Barcelona del futur; i el model eonòmic del servei s'ha de reinventar". Aquestes són algunes de les conclusions a les que hem arribat els participants a la taula rodona sobre el Bicing celebrada avui a la Universitat Pompeu Fabra

Eficiència
Les últimes modificacions de les bicicletes han millorat molt la qualitat del servei. Ara és més fàcil graduar l'altura del seient de les bicicletes, ancorar-les, i és més difícil que les robin. Observeu un gràfic de El Periòdico sobre les millores.

Ús
Tot i que el servei es va crear per fer trajectes curts i complementaris als dels altres transports públics, el Bicing s'ha convertit per molts en el transport únic, tant per distàncies curtes, com per distàncies més llargues.

Convivència amb vehicles i vianants
Aquest és sens dubte un dels temes més complicats. Els ciclistes es queixen que en certs trams falten carrils bici i que han d'esquivar freqüentment cotxes i motocicletes a les zones on no n'hi ha. D'altra banda els vianants protesten quan observen bicicletes circulant per la cera. Per tant, cal fomentar la tolerància dels vehicles motoritztas cap a les bicicletes, i el respecte de les bicicletes cap els vianants.
També hi ha hagut una autocrítica cap els ciclistes que reconeixen que no s'haurien de saltar els semàfors en vermell encara que no passi cap cotxe per la cruilla.

Virtuts
El punt fort celebrat per la majoria d'usuaris és el seu preu. Molts dels usuaris exliquen que l'ús del Bicing els estalvia utilitzar altres transports públics més cars com són el metro o l'autobús. La taxa actual per donar-se d'alta del Bicing és de 29,66€ anuals.



Pau Bartrolí

Bcn és la primera ciutat espanyola que instal·la semàfors per a ciclistes

L'Ajuntament de Barcelona ha instal·lat 83 semàfors específics per a bicicletes diferenciats dels de vianants i dels de vehicles. N'hi ha 8 pendents de col·locar i se'n aniran incorporant més de forma progressiva a tots els carrils bici de nova creació que ho necessitin.

Segons l'Ajuntament, a Barcelona hi ha 100.000 viatges diaris amb bicicleta. El regidor de mobilitat, Francesc Narvaez, considera que "la bicicleta s'ha convertit en un mitjà de transport de primera classe, i que per tant, ha de ser tractat al mateix nivell que els altres".

Els semàfors són més petits, es troben a l'alçada dels ciclistes i funcionen amb tecnologia LED. Aquesta permet que gastin una cinquena part del que gasten els semàfors amb bombeta. Cada unitat ha costat 400 euros. La realitat és que el semàfor, moltes vegades, no evita que molts ciclistes creuin en vermell si s'adonen que no passa ningú per la cruïlla.

 Els semàfors tenen dues hores d'autonomia en cas que hi hagi una apagada elèctrica / Barcelona TV

Les primeres unitats s'han instal·lat en aquests encreuaments.

Pau Bartrolí

FOTO DEL DIA: Entre barques

Una de les bicicletes vermelles enmig del Port Vell barceloní el passat dijous 24 de febrer (Aitor Álvarez)



Pau Bartrolí

Concurs de fotografia i videoclip del Bicing

Barcelona de Serveis Municipals, S.A. (BSM) -la societat que gestiona el Bicing- organitza un concurs pels usuaris perquè seleccionin fotografies o videoclips relacionats amb el Bicing en motiu del 4rt aniversari -que serà el proper 20 de març-. La finalitat del concurs és incrementar la participació dels abonats, així com també fomentar el civisme i el bon ús del servei. 

Pel que fa a la fotografia hi hà 4 modalitats: fotografia estàtica (Bicing sense circular), fotografia en moviment (Bicing circulant), fotografia Barcelona i Bicing, i fotografia de detall del Bicing. D'altra banda,  en la categoria de vídeo es presentaran videoclips sobre qualsevol temàtica relacionada amb el servei. La societat BSM no acceptarà imatges o vídeos que no respectin la normativa de circulació o que atemptin contra la imatge del Bicing o dels seus usuaris.

El concurs s'obrirà a partir de l'1 de març. Encara no s'han fet públics els premis.

Bases del concurs

Pau Bartrolí

El Bicing estrena nou web

El Bicing estrena un nou espai web on dóna preferència a la navegació. Aquest es divideix en tres columnes. En les columnes laterals -que són fixes- trobem els mòduls més útils per l'usuari com: la zona d'abonats, altes, activar targeta, el temps, Via Bicing, FAQ's i ajuda. D'altra banda, la columna central -que és variable- es reserva per a mostrar notícies, avisos, etc. Aquesta estructura només varia amb l'opció Via Bicing, on el mapa apareix en la major part de l'espai.

Els abonats poden realitzar qualsevol tràmit a la seva zona exclussiva, informar-se de l'estat de les estacions a temps real o consultar la disponibilitat de bicicletes. A més, en la web està sempre visible l'accés a les notícies relacionades amb el servei i també l'accés a les xarxes socials.

Pau Bartrolí

El Bicing arriba a Madrid

L'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón presenta avui -Dia Europeu sense Cotxes- el projecte My Bici, segons ha publicat el diari El País. Serà un sistema de préstec de bicicletes similar al que ja fa gairebé 4 anys que funciona a Barcelona. La iniciativa s'implantarà amb tres fases, així que d'entrada, només funcionarà al centre de la ciutat.

Una de les diferències amb el Bicing barceloní és que els abonaments es poden renovar de forma mensual. Tot i així, Madrid ha rebutjat la possibilitat d'oferir el servei per un dia o una setmana, a diferència de Sevilla o Saragossa, perquè no vol convertir el servei en un lloguer de bicicletes per a turistes. L'objectiu clar és substituir el cotxe i la moto per la bicicleta.

El projecte madrileny ha de sortir encara a concurs públic, i sembla que no funcionarà, com a mínim, fins d'aquí un any.

Concentració de ciclistes al Passeig de la Castellana de Madrid el dia de la marxa de la Criticona (1/05/2010 Alberto Mélida).

Pau Bartrolí

No cal enfonsar el vaixell, sinó un canvi de rumb

Aquesta setmana el servei del Bicing ha aixecat polseguera. Fa uns dies, l’economista Guillem López Casasnovas recordava en pàgines de La Vanguardia que durant l’any 2010 el bicing ha representat un cost de 18 milions d’euros, uns ingressos de 3 milions, i per tant, un dèficit de 15 milions per a l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes dades han propiciat un llarg debat entre blocs, fòrums i enquestes sobre si el servei s’ha de mantenir o no, i evidentment, n’han sortit partidaris i detractors. Francesc-Marc Álvaro és dels darrers. En la seva columna de divendres passat Alcalde, quiero una bici ha posat de manifest –i amb raó, doncs els números canten- que “el paradís de la bici ens està sortint per un ull de la cara”.

El bicing –com tots els transports públics- és molt deficitari, però cal recordar que és un servei i no un negoci. Les bicicletes vermelles permeten als barcelonins desplaçar-se de forma ràpida i còmode per la ciutat. Suposen una millora per la condició física dels usuaris, i redueixen la contaminació en una ciutat amb un índex de gasos contaminants elevat. Que estigui a favor del servei, no vol dir que estigui a favor de l’elevat dèficit que comporta. Calen solucions. En primer lloc, l’Ajuntament de Barcelona va fixar el preu de quota del servei a 35 euros anuals –un 14,7% més que l’any passat- per disminuir la diferència entre cost que finança l’administració i cost que aporta l’usuari .

Les següents mesures, com bé explica El Periódico, podrien passar per posar publicitat a la roda del darrere i limitar la xifra d’abonats per evitar una altra allau de socis. Per una banda, la publicitat farà que el dèficit del servei disminueixi moltíssim, de manera que els economistes estaran contents, les empreses que tindran un nou lloc on promocionar-se estaran contentes, els usuaris i usuàries estaran contents  i contentes, i tots menjarem aniços. Per altra banda la limitació d’abonats és comprensible si aquesta supera la frontera dels 135.000 usuaris (l’estimació màxima que pot suportar el servei segons l’Ajuntament). Actualment n’hi ha 118.000.

A poques setmanes del quart aniversari del servei, en un moment on aquest funciona (veieu el gràfic penjat a continuació publicat per El Periódico), on han disminuït els problemes, els robatoris, el gamberrisme i on han millorat les bicicletes, les estacions i l’ús, ens trobem en el moment perfecte per donar al bicing el canvi de rumb que necessita.



Pau Bartrolí
 

Gràfic publicat per El Periòdico el 29 de gener de 2011