Parlem amb en Roger Melcior, badaloní de 21 anys, estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. És expert en mobilitat i coneix a la perfecció el funciomanet del transport públic a Catalunya i part de l'estranger. “El meu interès per la mobilitat sorgeix fa una pila d’anys. De petit m’interessava pels noms de les carreteres i les línies d’autobús. Durant l’ESO vaig fer un crèdit variable de transport públic que em va permetre conèixer més tècnicament com funcionaven els diversos mitjans de transport. Últimament he intentat transmetre aquest interès per la mobilitat a través del meu blog i del projecte Rodalia.info”.
Ets usuari del Bicing? Et soluciona molts trajectes?
Sí, sóc usuari des del dia que el Bicing tenia dues úniques parades: una a cada extrem del Passeig Lluís Companys. La mobilitat interna per dins la ciutat la faig gairebé sempre amb les “bicicletes vermelles”. El meu trajecte més habitual és per tornar de la Pompeu a l’estació de l’Arc de Triomf. El trajecte invers no el faig perquè és a hora punta i sé que seria difícil trobar ancoratges lliures a la rodalia del campus.
Creus que el Bicing és un bona idea?
Sí, és una idea genial i havia de ser una ciutat com Barcelona la que ho implantés a gran escala.
Pot fer de substitut d’altres mitjans de transport a Barcelona? També del cotxe o la moto?
Sí. De fet les validacions al bus urbà han baixat des de la implementació del Bicing. Pot fer de substitut del cotxe i la moto, si bé hem de tenir en compte que està pensat per desplaçaments d’última milla, inferiors a 3 km.
En què ha millorat, des que es va posar en funcionament ara fa cinc anys?
Doncs des dels ancoratges a la robustesa de la bici passant pel telèfon d’informació, que ara és gratuït. Encara cal millorar la distribució de bicicletes.
El servei no és rendible. Ho hauria de ser? Què es pot fer perquè ho sigui una mica més?
El servei de Bicing costa uns 20 milions d’euros anuals, dels quals només 4 milions es recuperen via quotes dels abonats. Això vol dir que els usuaris només paguem un 20% del seu cost “real”. Ara bé, cal tenir en compte que al transport públic els usuaris paguen el 40% del cost del bitllet. És per això que el cost del Bicing no és pas elevat i és assumit en gran part a través del que es recapta amb l’Àrea Verda i Blava de BS:M. És millorable; sobretot caldria treballar en incorporar publicitat a les estacions i a les bicis mitjançant els parafangs.
Qui creus que pot gestionar millor el Bicing, l’actual consistori ecosocialista o un possible Xavier Trias a l’Ajuntament?
Sóc partidari d’una gestió des de l’Entitat Metropolitana del Transport, tal i com passa amb la resta del transport urbà i de la primera corona. El Bicing està en zones limítrofes i tindria sentit que les traspassés i que arribés a l’Hospitalet, a Sant Adrià... No té sentit plantejar una xarxa que respecti els límits polítics en una Àrea urbana contigua. D’altra banda, crec que Xavier Trias no hauria tirat endavant el Bicing, però sembla que té intenció de millorar-lo. Ara ja no el pot tirar enrara. Potser un canvi d’interlocutors amb Clear Channel [empresa gestora del Bicing] que vetllessin més pel compliment del programa aniria bé.
Ets usuari del Bicing? Et soluciona molts trajectes?
Sí, sóc usuari des del dia que el Bicing tenia dues úniques parades: una a cada extrem del Passeig Lluís Companys. La mobilitat interna per dins la ciutat la faig gairebé sempre amb les “bicicletes vermelles”. El meu trajecte més habitual és per tornar de la Pompeu a l’estació de l’Arc de Triomf. El trajecte invers no el faig perquè és a hora punta i sé que seria difícil trobar ancoratges lliures a la rodalia del campus.
Creus que el Bicing és un bona idea?
Sí, és una idea genial i havia de ser una ciutat com Barcelona la que ho implantés a gran escala.
Pot fer de substitut d’altres mitjans de transport a Barcelona? També del cotxe o la moto?
Sí. De fet les validacions al bus urbà han baixat des de la implementació del Bicing. Pot fer de substitut del cotxe i la moto, si bé hem de tenir en compte que està pensat per desplaçaments d’última milla, inferiors a 3 km.
En què ha millorat, des que es va posar en funcionament ara fa cinc anys?
Doncs des dels ancoratges a la robustesa de la bici passant pel telèfon d’informació, que ara és gratuït. Encara cal millorar la distribució de bicicletes.
El servei no és rendible. Ho hauria de ser? Què es pot fer perquè ho sigui una mica més?
El servei de Bicing costa uns 20 milions d’euros anuals, dels quals només 4 milions es recuperen via quotes dels abonats. Això vol dir que els usuaris només paguem un 20% del seu cost “real”. Ara bé, cal tenir en compte que al transport públic els usuaris paguen el 40% del cost del bitllet. És per això que el cost del Bicing no és pas elevat i és assumit en gran part a través del que es recapta amb l’Àrea Verda i Blava de BS:M. És millorable; sobretot caldria treballar en incorporar publicitat a les estacions i a les bicis mitjançant els parafangs.
Qui creus que pot gestionar millor el Bicing, l’actual consistori ecosocialista o un possible Xavier Trias a l’Ajuntament?
Sóc partidari d’una gestió des de l’Entitat Metropolitana del Transport, tal i com passa amb la resta del transport urbà i de la primera corona. El Bicing està en zones limítrofes i tindria sentit que les traspassés i que arribés a l’Hospitalet, a Sant Adrià... No té sentit plantejar una xarxa que respecti els límits polítics en una Àrea urbana contigua. D’altra banda, crec que Xavier Trias no hauria tirat endavant el Bicing, però sembla que té intenció de millorar-lo. Ara ja no el pot tirar enrara. Potser un canvi d’interlocutors amb Clear Channel [empresa gestora del Bicing] que vetllessin més pel compliment del programa aniria bé.
De quina manera es podria estendre el Bicing a tota l’àrea metropolitana de Barcelona? Per què encara no s’ha fet?
Segurament a causa de la indiosincràcia de Barcelona (amb més recursos que la resta de ciutats de l’Àrea Metropolitana i una carta municipal pròpia), acaba portant la iniciativa tota sola, sense tenir en compte la realitat geogràfica i les necessitats de mobilitat. El projecte ÀreaBicing comportava molts dubtes pel que fa a comptabilitat amb Bicing i no es va tirar endavant perquè cap empresa veia el projecte rendible (havien de finançar el servei sobretot via publicitat en un període de crisi). L’EMT va tirar enrere el projecte i ha apostat pel BiciBox (aparcaments segurs de bicicletes). Caldria que des del Parlament s’impulsés una llei per regular la bicicleta pública, la seva compatibilitat, integració tarifària...
Hi ha prou carrils bici a Barcelona? N’hi calen més o amb àrees 30 n’hi hauria d’haver prou?
Gràcies al Bicing s’ha millorat molt en aquest aspecte. Cal connectar carrils i zones 30 constituint una xarxa i, sobretot, millorar els carrils existents.
Quines altres experiències semblants al Bicing destacaries d’altres ciutats espanyoles? I europees?
A Catalunya destacaria Sant Andreu de la Barca, on s’ha implamentat un Bicing low cost: BiciSab. També la Girocleta (a Girona) i Ambicia’t (a Terrassa). A nivell europeu el sistema mare del de Barcelona és Oslo. I hi ha moltes ciutats espanyoles i europees que, a través de Clear Channel, han muntat sistemes similars als de Barcelona o, fins i tot, millorats gràcies a l’experiència a gran escala de Barcelona (Perpinyà, Saragossa, Estocolm...).
És possible un servei similar als Estats Units?
A Washington DC trobem un Bicing pràcticament idèntic al de Barcelona, l’SmartBike DC. Per tant és possible, cal voluntat de voler treure bicis.
Barcelona és ara una ciutat més adaptada a la bicicleta gràcies al Bicing?
Sí, l’aposta per la bici ha vingut directament relacionada per l’impuls del Bicing. Solucions innovadores com ara els carrils de doble sentit o els semàfors específics s’han portat a terme gràcies l’augment exponencial del desplaçaments en bici, conseqüència directa del Bicing.
Aitor Alvarez Garcia
bicicletesvermelles@gmail.com
@bicisvermelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada