No cal enfonsar el vaixell, sinó un canvi de rumb

Aquesta setmana el servei del Bicing ha aixecat polseguera. Fa uns dies, l’economista Guillem López Casasnovas recordava en pàgines de La Vanguardia que durant l’any 2010 el bicing ha representat un cost de 18 milions d’euros, uns ingressos de 3 milions, i per tant, un dèficit de 15 milions per a l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes dades han propiciat un llarg debat entre blocs, fòrums i enquestes sobre si el servei s’ha de mantenir o no, i evidentment, n’han sortit partidaris i detractors. Francesc-Marc Álvaro és dels darrers. En la seva columna de divendres passat Alcalde, quiero una bici ha posat de manifest –i amb raó, doncs els números canten- que “el paradís de la bici ens està sortint per un ull de la cara”.

El bicing –com tots els transports públics- és molt deficitari, però cal recordar que és un servei i no un negoci. Les bicicletes vermelles permeten als barcelonins desplaçar-se de forma ràpida i còmode per la ciutat. Suposen una millora per la condició física dels usuaris, i redueixen la contaminació en una ciutat amb un índex de gasos contaminants elevat. Que estigui a favor del servei, no vol dir que estigui a favor de l’elevat dèficit que comporta. Calen solucions. En primer lloc, l’Ajuntament de Barcelona va fixar el preu de quota del servei a 35 euros anuals –un 14,7% més que l’any passat- per disminuir la diferència entre cost que finança l’administració i cost que aporta l’usuari .

Les següents mesures, com bé explica El Periódico, podrien passar per posar publicitat a la roda del darrere i limitar la xifra d’abonats per evitar una altra allau de socis. Per una banda, la publicitat farà que el dèficit del servei disminueixi moltíssim, de manera que els economistes estaran contents, les empreses que tindran un nou lloc on promocionar-se estaran contentes, els usuaris i usuàries estaran contents  i contentes, i tots menjarem aniços. Per altra banda la limitació d’abonats és comprensible si aquesta supera la frontera dels 135.000 usuaris (l’estimació màxima que pot suportar el servei segons l’Ajuntament). Actualment n’hi ha 118.000.

A poques setmanes del quart aniversari del servei, en un moment on aquest funciona (veieu el gràfic penjat a continuació publicat per El Periódico), on han disminuït els problemes, els robatoris, el gamberrisme i on han millorat les bicicletes, les estacions i l’ús, ens trobem en el moment perfecte per donar al bicing el canvi de rumb que necessita.



Pau Bartrolí
 

Gràfic publicat per El Periòdico el 29 de gener de 2011